Fa un mes vaig arribar a Sierra Leone. Totes les incerteses del món m’acompanyaven. Com serà el país? En quin estat el trobaré? L’Ebola m’ensenyarà la seva cara més crua de bon principi? Quin serà el meu rol en aquest escenari? Estaré preparat a tots els nivells, tant professional com emocional?
Sí, els nervis em menjaven la setmana abans de marxar. Em vaig estar preparant, llegint-me tots els documents que em queien a les mans, també provant diferents tècniques de relaxació i visualització. Però els nervis i dubtes seguien. La família em va ajudar tant com va poder, tot i que vaig haver de fer un gran esforç de comunicació per fer-me entendre i calmar les pors de qui no pot canviar les meves decisions, al temps que em tranquil.litzava jo mateix.
I va ser un posar un peu al país i veure-ho tot molt clar. Les pors i inquietuds s’esfumaven i només un objectiu em guiava. Fer-ho tant bé com sé, dedicar-hi totes les hores necessàries, aprendre molt, passar-ho bé i sempre somriure. Bé, al final van ser cinc objectius.
Passat el primer mes només puc dir: 5/5, objectius assolits. I durant aquests dies les meves responsabilitats han estat:
- Gestió d’una flota de vehícles i conductors. Regularment han estat 11, però entre els diferents projectes hi ha hagut moments de tenir fins a 65 jeeps circulant.
- Gestió de les arribades i partides del personal internacional. En un mes, unes 30 arribades i 30 partides. Un gran projecte amb una quantitat de moviments inversemblant i sempre canviant.
- Sistemes informàtics. Configuració d’ordinadors, instal.lació de xarxes informatiques i fins i tot un circuit tancat de televisió amb 43 càmeres per al centre de tractament d’Ebola. Ara sóc l’especialista informàtic pels meus companys...
- Gestió de l’oficina. Encarregat de fer-ho tot funcionar per a que tothom pugui treballar. Electricitat i els seus talls freqüents; aigua corrent i el bloqueig puntual dels dipòsits; internet i els problèmes tècnics lligats al servei; gestió de les claus i el fet que no tothom té una còpia de la clau de la porta que vol obrir; aprovisionament de material i les necessitats extranyes de qui més qui menys... la fotocopiadora i la mare que la va parir.
- Seguretat i bioseguretat. Formació i suport als guardes que vigilen les entrades en aspectes tan diversos com desinfecció i control d’Ebola per a visitants, accés de vehícles i registre d’accés. Però també protocols de seguretat per al personal, control de moviments i recomanacions de protecció.
En definitiva, moltes tasques i molt personal sota la meva supervisió. Un assistent, un radio operador, tres guardes i més de deu conductors. Per a uns era el “Boss”, per a d’altres Mister Pol. Però per a molts he acabat sent Mister Rooney, doncs sembla que en Àfrica m’assemblo a aquest magnífic jugador del Manchester United. I això els fa molta gràcia. Doncs que el bon humor continui.
Un mes després em proposen un canvi. Em proposen apropar-me al centre de tractament d’Ebola i ser el logista de l’hospital. Portar el control del vehícle-ambulància i el que va al laboratori amb les proves; portar els guardes i personal de neteja del recinte; encarregar-me de la part de comunicacions i circuit tancat de televisió que vaig instal.lar... Més reptes, més aprenentage i més nervis i inquietuds. Per tant, endavant. Accepto i d’aquí un mes ja veurem.
----------
----------
Hace un mes llegué a Sierra Leona. Todas las incertidumbres del mundo me acompañaban. Cómo será el país? En qué estado lo encontraré? El Ébola me enseñará su cara más cruda de buen principio? Cuál será mi rol en este escenario? Estaré preparado a todos los niveles, tanto profesional como emocional?
Sí, los nervios me comían la semana antes de irme. Me estuve preparando, leyéndome todos los documentos que me caían en las manos, también probando diferentes técnicas de relajación y visualización. Pero los nervios y dudas seguían. La familia me ayudó tanto como pudo, aunque tuve que hacer un gran esfuerzo de comunicación para hacerme entender y calmar los miedos de quien no puede cambiar mis decisiones, al tiempo que me tranquilizaba yo mismo.
Y fue poner un pie en el país y verlo todo muy claro. Los miedos e inquietudes se esfumaban y sólo un objetivo me guiaba. Hacerlo tan bien como sé, dedicar todas las horas necesarias, aprender mucho, pasarlo bien y sonreír siempre. Bueno, al final fueron cinco objetivos.
Pasado el primer mes sólo puedo decir: 5/5, objetivos alcanzados. Y durante estos días mis responsabilidades han sido:
- Gestión de una flota de vehículos y conductores. Regularmente han sido 11, pero entre los diferentes proyectos ha habido momentos de tener hasta 65 jeeps circulando.
- Gestión de las llegadas y partidas del personal internacional. En un mes, unas 30 llegadas y 30 partidas. Un gran proyecto con una cantidad de movimientos inverosímil y siempre cambiante.
- Sistemas informáticos. Configuración de ordenadores, instalación de redes informáticas e incluso un circuito cerrado de televisión con 43 cámaras para el centro de tratamiento de Ébola. Ahora soy el especialista informático para mis compañeros...
- Gestión de la oficina. Encargado de hacerlo funcionar todo para que todos puedan hacer el trabajo realmente importante. Electricidad y sus cortes frecuentes; agua corriente y el bloqueo puntual de los depósitos; internet y los problemas técnicos ligados al servicio; gestión de las llaves y el hecho de que no todo el mundo tiene una copia de la llave de la puerta que quiere abrir; aprovisionamiento de material y las necesidades extrañas de quien más quien menos... la fotocopiadora y la madre que la parió.
- Seguridad y bioseguridad. Formación y apoyo a los guardas que vigilan las entradas en aspectos tan diversos como desinfección y control de Ébola para visitantes, acceso de vehículos y registro de acceso. Pero también protocolos de seguridad para el personal, control de movimientos y recomendaciones de protección.
En definitiva, muchas tareas y muy personal bajo mi supervisión. Un asistente, un radio operador, tres guardas y más de diez conductores. Para unos era el "Boss", para otros Mister Pol. Pero para muchos he acabado siendo Mister Rooney, pues parece que en África le tengo un cierto parecido a este magnífico jugador del Manchester United. Y eso les hace mucha gracia. Pues que el buen humor continúe.
Un mes después me proponen un cambio. Me proponen acercarme al centro de tratamiento de Ébola y ser el logista del hospital. Llevar el control del vehículo-ambulancia y del que va al laboratorio con las pruebas; llevar los guardas y personal de limpieza del recinto; encargarme de la parte de comunicaciones y circuito cerrado de televisión que instalé previamente... Más retos, más aprendizaje y más nervios e inquietudes. Por lo tanto, adelante. Acepto y dentro de un mes ya veremos.
----------
----------
I arrived in Sierra Leone just one month ago. All the uncertainties in the world came with me. How will the country be? Which will be its status? Ebola will show to me its most cruel face? What will my role be in this scenario? Will I be prepared at all levels, both professional and emotional?
Yes, I was in nerves a week before departure. I was preparing myself reading all the documents that I´ve been able to find, also trying different relaxation and visualization techniques. But nerves and doubts remained. My family helped me as much as they could, even though I made a big effort on communication to make me understand and calm the fears of those who cannot change my decision, while I reassure myself.
And just a foot settled in this country, to see it very clearly. Fears and anxieties vanish and only one goal guided me. Do it as good as I know, expend as many hours as needed, learn a lot, have fun and always smile. Well, by the end were five goals.
After the first month I can only say: 5/5, goals achieved. And these days my responsibilities were:
- Manage a fleet of vehicles and drivers. Regularly we had 11, but with the different projects going on we reached up to 65 jeeps in movement.
- Manage arrivals and departures for international staff. Just in one month, about 30 arrivals and 30 departures. A huge project with an incredible amount of movement and always changing.
- Computer systems. Configuration of computers, installation of computer networks and even CCTV with 43 cameras for the Ebola management center. Now I am the computer specialist...
- Manage the office. Responsible to make all work for everyone to being able to work. Electricity and its frequent cuts; water and tanks blockage from time to time; internet and its technical problems; key management and the fact that not everyone has a copy of the key for the desired door; material supply and some strange needs... A complicated photocopy machine...
- Safety and Biosafety. Training and support guards on the entries in various aspects of disinfection and Ebola control for visitors, vehicle access and access log. But also security protocols for staff, movement control and safe recommendations.
So, many tasks to do and under my personal supervision: an assistant, a radio operator, three guards and more than ten drivers. For some of them I was the "Boss", others called me Mister Pol. But for many of them I have always been Mister Rooney; seems that in Africa I look alike this magnificent Manchester United football player. This amuse them all, so go ahead, let’s the good humor continues.
After a month I’ve been proposed for a change. My boss proposed to me to approach the Ebola management center and be the hospital logistician. Take control of the hospital related fleet; manage guards and cleaners; be in charge on the communications and CCTV I’ve previously installed... More challenges, more learning and more nerves and concerns. So, go ahead. I agreed and next month we will see.













Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada